Grenlàndia diu "sí" a la seva independència de Dinamarca

El 75% dels votants de la major illa del món aproven una reforma del seu estatut d’autonomia que els concedeix la autoderminació.
——————————————————————————————————————————————————————————-
Ha estat un sí massiu. El 75,74% dels habitants de Grenlàndia que ahir van votar en el referèndum convocat per a aprovar l’ampliació del seu estatut d’autonomia ha donat suport a aquesta mesura.

Els aproximadament 57.000 habitants de la major illa del món opten a la igualtat amb d’altres ciutadans del qualsevol país del món i obren la porta a la total independència de la metròpoli en un futur, malgrat que econòmicament depenen en gran mesura de Dinamarca.

El referèndum és de caràcter consultiu i haurà de ser ratificat pels parlaments de Nuuk i Copenhague, però hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques per a respectar el seu result. El nou estatut entrarà en vigor al juny de 2009.

La reforma dóna la govern local el dret a l’autodeterminació així com 32 competències que actualment exerceix Dinamarca, reconeix el grenlandès el qual es convertirà en llengua oficial, no obstant això la reina Margarita continuarà essent la cap d’Estat. A més a més, el nou estatut dóna a Grenlandia el control dels seus recursos petroliers ( estimats en la meitat de les reserves d’Aràbia Saudí ). Aquesta riquesa el permetria ser autosuficient, i no dependre de la pesca i de subvenció anual de Copenhague ( al voltant del 30 % del seu PIB ).

*Resum de la notícia publicada al PAÍS digital del dia 26/11/2008

En resum, un nou país a la vora de cantonada; és a dir, nous segells !! Benvingut a la història postal !

Els primers segells d’Espanya en relleu

El 23 d’octubre de 2008, s’ha emès la fulla bloc amb quatre segells sobre moda espanyola, el valor facial de cadascun d’ells és de 0,31 €. Per tal d’apreciar millor els volums dels vestits s’ha emprat la tècnica del microrrelleu ( cop en sec) amb la intenció d’augmentar els detalls del segell. Correus amb la utilització del microrrelleu, aplica la tecnologia per a millorar la qualitat del seus segells.

Vet aquí que un bon dia… un segell d’un nou país naixia

Encara que sembli un conte… pot esdevenir realitat. Us ho explico:
Existeix un comitè anomenat Comitè Especial de Descolonització o Comitè Especial dels 24. Aquest comitè fou creat l’any 1961 per les Nacions Unides amb l’objectiu de tutelar i impulsar el procés de descolonització dels territoris no autònoms l’administració dels quals encara és exercida per les potències colonials, amb la finalitat de posar fi al colonialisme.
Com a territori no autònom, hom ha d’entendre el territori dependent que per manament de les Nacions Unides ha de ser objecte d’un procés de descolonització.
Quan es van fundar l’Organització de les Nacions Unides (1945), existien més de 80 territoris no autònoms, la població dels quals era de 750 milions de persones, és a dir, una tercera part de la humanitat. Actualment (2008) només hi ha 16 territoris no autònoms pedents de descolonització.

Illes en un mar de… segells

Per bé que pugui semblar que les illes estan subrepresentades, el cert és que no és pas així.
Val a dir no obstant que França i el Regne Unit són els països amb més exemplars quan a aquest fenòmen, fruit, sens dubte, del seu “gloriós” (sarcasme) procés colonitzador.Veiem-ho!

Començarem per :

El segell com a transferència de valors i coneixements

Algú pot pensar horritzat: en quin cap cap que això es doni en un segell. Això és una bajanada!
Sincerament, crec que això és possible i que, a més a més, es dóna sens dubte en els segells. Només cal fer una llambregada als segells d’un país qualsevol i ens adonarem que podem assabentar-nos de :

Filatèlia = segells ?

No només es poden col·leccionar segells. Val a dir, que el rovell de l’ou del col·leccionisme filatèlic és i continuarà essent: el segell. D’altra banda i, amb més o menys grau de relació hi troben els següents col·leccionismes:

Mirall del temps…

El segell, com a reflex de la realitat, en qualitat d’emissari d’allò que esdevé i que cal deixar constància, palesa tot un regitzell de canvis en la denominació dels països al llarg de la història com a conseqüència de canvis polítics, o conflictes bèlics. Els països que actualment coneixem no sempre han tingut el mateix estatus polític, ni territorial, ni institucional, ni denominació. Exemples:

1. Gold Coast, actual Ghana
2. Rhodesia, actual Zimbabwe
3. Republique Democratique du Congo, actual Zaire
4. Basutoland, acutal Lesotho

Alguns d’aquells indrets reben actualment la denominació d'”entitats clausurades”. Formen part de la història. Són història. Com a tal queden retratats en la “foto” ( llegiu segell ) del moment. Dins d’aquest atlas històric filatèlic, en són exemples:

1. Schleswig-Holstein ( Alemanya )
2. Prusia
3. Mecklemburgo-Strelitz ( Alemanya )
4. Hamburgo
5. Brunswich
6. Hanover
7. Bremen
8. Bergedorf
9. Baden
10. Baviera
11. Rethymnon ( oficina rusa, a l’illa de Creta )
12. Terranova (actual Canadá )
13. Victòria ( Australia )
14. Buenos Aires ( Argentina )
15. Port Said ( Egipte )
16. Novess Hébrides ( actual Vanuatu )
17. Obock ( actual Djibuti )
18. Cirenaica ( actual Líbia )
19. Parma
20. Montevideo ( Uruguay )
21. Queensland ( Australia )
22. Bucovina ( ocupació Rumana de la Galicia Ucraïniana )
23. Carelia
24. Congo Belga ( colònia belga )
25. Java ( actual Indonèsia )
26. Índies Holandeses
27. Guinea Portuguessa ( colònia portuguesa )
28. Indoxina
29. Gran Líban
30. Terra d’Eduard VII ( Antàrtida )

L’emissió de segells sembla que obeix a regla segons la qual, “cap lloc sense segell; un segell per a cada lloc“.

Com a exemples cal citar a:

1. La possessió, la pertinença a un país, o la dependència, té el seu reflex màxim amb la febre colonialista i expansió d’Europa. Així apareixen denominancions com: Polinèsia francesa, Àfrica Ecuatorial Francesa, TAAF ( Terres Australs i Antàrtiques Franceses ), Territori francés dels Afars i els Issas, amb clara menció de la metròpoli, França. O també, Imperi Colonial Portugués, correus de Cap Verd; Macau, República Portuguesa. O també, BIOT ( British Indian Ocean Territory ).
2. Països la denominació dels quals ha canviat al llarg del temps, p.e: Camboia, passà a denominar-se Republique Khmere.
3. Països que engloben a altres entitats emissores de segells, com p.e: els Emirats Àrabs Units ( també fan segells cadascun dels set emirats, és a dir, Abu Dabi, Ajmán, Dubái, Fujaira, Ras el Jaima, Sarja i Um el Kaiwain ); un altre cas és Malàisia i els nou sultants que en formen part, és a dir Johor, Kedah, Kelantan, Negeri Sembilan, Pahang, Perak, Perlis, Selangor i Trengganu. Sudàfrica, amb els seus batustans: Transkei, Ciskei i Bophutaswana n’és un altre.
4. Hi són, i els segells ens ho confirmen: Groenlandia (Dinamarca), Macao (colònia portuguesa), Hong Kong (colònia britànica), Cayos de Belize, BIOT (British Indian Ocean Territory ).

Com a mitjà de propaganda; de petit tamany però de llarg abast. En són exemples:

1. Alemanya, amb els seus “Reich” ( imperi ) , II i III; aquest més conegut per la mà del seu Führer, Adolf Hitler.

Com a “fedataris” de l’adscripció a un determinat país. Va tenir el seu punt àlgid amb la febre colonitzadora del segle XIX. Exemples:

1. Àfrica Ecuatorial Francesa
2. Congo Belga
3. Deutsche Bundesport Berlin
4. Grenada / Grenadines. La part meridional d’aquest arxipèlag forma part de l’estat de Grenada.
5. Índia Holandesa
6. Manama, dependència d’Ajman.
7. Marruecos Protectorado Español

L’aneguet lleig … i altres aberracions

 

De vegades la tècnica i els follets intervenen en el procés creatiu i es produeixen mutuacions, especimens nous. La uniformitat es trenca, la igualtat desapareix, la harmonia és absenta, la creació s’autocrea a similitud de l’au fènix. És a dir: una errada d’impressió. Pel motiu que sigui: canvi de colors, augment o aminorament en la seva intensitat; descentrament, errada en la seva impressió tipogràfica, etc. Aquest afer, involuntari, imponderable, es converteix en l’estigma diferenciador i inusual, per la qual cosa, adquireix personalitat pròpia … sempre i quan, la censura normativa no l’elimni. Salvat aquell escull, es produeix el naixement d’un nou element, igual però diferent als anteriors segells. Són les anomenades errades, les quals pel seu tarannà adquireixen valor propi, es cotitzen més, són més cars perquè n’hi ha menys.

D’altres vegades, aquesta singularitat està buscada …i és clar, és original. Hi ha un procés creatiu darrere. Tot seguit relaciono alguns segells, la forma dels quals, és diferent, a la immensa majoria:

• segells triangulars: d’Espanya.
• segells romboidals: de Veneçuela.
• segell amb forma de cor: de 3 francs, de França.
• segell amb la forma de la imatge que representa: sèrie de 4 segells de Gibraltar amb la forma del penyal.
• segells amb bandeleta: d’Israel.
• segells amb forma de tangram: full bloc de Finlàndia.
• segells personalitzats: permeten afegir-hi a la bandeleta una imatge per nosaltres escollida, p.e: Austràlia.

* Els exemples aquí relacionats no són únics; són casos dels quals tinc coneixement. L’evolució i innovació dels correus fa impossible el seu detall exhaustiu, per la qual cosa la llista és oberta.

Pseudoveritats

No sempre la realitat es correspon amb la idea que tenim d’ella. Exemples:

AFIRMACIÓ 1:   Cada país emet un segell pel seu correu.

RESPOSTA. No sempre. Hi ha països que incompleixen aquesta regla, com per exemple, Andorra. Andorra emet segells per dues administracions postals, és bipostal; així tenim segells d’Andorra pel correu espanyol i pel correu francés. Gibraltar, emet segells diferents, amb denominació pròpia, dels de Gran Bretanya. Hi ha illes dependents d’altres països la denominació de les quals hi figura també; p.e: Madeira.

AFIRMACIÓ 2:   La finalitat del segell és el seu ús postal. 

RESPOSTA. Fonamentalment sí, però Belize, té soberania sobre uns illots deshabitats, anomenats Cayos de Belize. Aquesta és la denominació impressa en el segells, la utilitat no és altra que, exclusivament, el col·leccionisme.

AFIRMACIÓ 3:   Els països emeten segells sobre els territoris sobre els quals tenen sobirania.

RESPOSTA. Si bé això és cert, no s’acompleix en el cas de l’Antartida, ja que Austràlia, emet segells la denominació dels quals és AUSTRALIAN ANTARTIC TERRITORY; França, emet com TERRES AUSTRALES ANTARCTIQUES FRANÇAISES; Gran Bretanya, emet com BRITISH ANTARCTIC TERRITORY, i Nova Zelanda, emet com ROSS DEPENDENCY.

AFIRMACIÓ 4 : Només hi ha una entitat emissora a cada país.

RESPOSTA. Novament, hi ha excepcions a la regla. Sudàfrica, a més a més, d’emetre segells com a RSA ( República Sudafricana ), permet que uns territoris dins seu amb certa autonomia, anomenats, “bantustans” emetin segells; són els casos de: BOPHUTHATSWANA, CISKEI, TRANSKEI, i VENDA.
Un altre cas és Malàisia, on cadascun dels sultanats que el componen, tenen la potestat anual i de forma rotatòria d’emetre segells; aquests són Johor, Kedah, Kelantan, Negeri Sembilan, Pahang, Perak, Perlis, Selangor y Terengganu.

Un altre cas, els EAU, és a dir, els Emirats Àrabs Units, on cada emirat (Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Sharjah y Umm al Quaiwain) també emet segells amb denominació independent dels EAU.

AFIRMACIÓ 5 : La validesa postal d’un segell abasta només un territori.

RESPOSTA. Normalment, sí; però, de vegades, el seu abast és més ampli, com p.e: la POLINESIA FRANCESA, BIOT ( BRITISH INDIAN OCEAN TERRITORY), les ANTILLES HOLANDESES.

AFIRMACIÓ 6: Només les entitats nacionals emeten segells.

RESPOSTA. No, també emeten les entitas supranacionals, com p.e: la ONU. Qualsevol de les seves tres seus, Ginebra, Nova Yok i Viena, emet segells. Així també, la SMOM ( Sobirana Ordre Militar de Malta ).

AFIRMACIÓ 7: Només les entitats nacionals reconegudes emeten segells.

RESPOSTA. Ans el contrari. Fins i tot, abans de ser reconegudes, p.e: Abjàsia ( territori que reclama la independència de Georgia ), Nagorno Karabakh ( territori que reclama la independència de Azerbijan ), Palestina ( l’afer, malauradament, és ben conegut ).

AFIRMACIÓ 8: Les illes estan subrepresentades.

RESPOSTA. Amb la denominació d’illa apareixen, entre d’altres: Isle of Man, Archipel des Comores, Nederlandse Antillen, Cayes of Belize, Falkland Islands, Cocos (Kelling) Islands, Aitutaki COOK ISLANDS, Penrhyn NORTHERN COOK ISLANDS, Christmas Island, Marshall Islands, Norfolk Island, Gilbert & Ellice Islands, Isla de Pascua TERRITORIO INSULAR CHILENO, Pitcairn Islands, Salomon Islands, Tokelau Islands.

Sense especificar que són illes, entre d’altres cal assenyalar, els següents indrets: Åland, Jersey, Guernsey, Alderney, Açores PORTUGAL, Forøyar, Grønland, Malta, Madeira PORTUGAL, Ascension, Cabo Verde, Reunion, St. Helena, Tristan da Cunha, Mayotte, Aruba, Bahamas, Timor Leste.
AFIRMACIÓ 9: Tots els segells, més o menys, tenen la mateixa forma.

RESPOSTA. En efecte la forma més abundant és la rectangular o la quadrada, mes hi ha innovacions quant a la seva forma, com he explicat anteriorment a l’apartat “Curiositats” ; així, també tenim de forma triangular, de rombe, de cor, de penyal, etc.

AFIRMACIÓ 10: Tots els segells estan fets de paper.

RESPOSTA. En la immensa majoria dels segells el material que fa de suport és, efectivament, el paper. No obstant, hi ha exemplars el suport dels quals és l’argent, la fusta o roba. Veure l’apartat: “Curiositats“.

AFIRMACIÓ 11: Tots els segells tenen dents, és a dir, estan dentats.

RESPOSTA. Majoritariament, així és. No obstant, hi ha alguns segells els quals no tenen dents en cap dels seus costats; d’altres en tenen només en dos costats, els altres dos són llisos. Aquest tret diferenciador, pot donar lloc al fet que dos segells la imatge, el color i el preu dels quals siguin iguals, però tenen la consideració de segells diferents atenent a les diferencies quant al dentat de cadascun d’ells.
AFIRMACIÓ 12: Tots els segells tenen al seu revers paper engomat.

RESPOSTA. D’aleshores ençà era així. Actualment han aparegut els segells autoadhesius, a més a més, dels tradicionals amb paper engomat.

AFIRMACIÓ 13: No hi ha segells de tots els valors facials.

RESPOSTA. Abans només hi havia segells d’alguns valors relacionats directament amb les tarifes postals vigents. Actualment la impressió dels segells autoadhesius facilita aquesta possibilitat sense cap limitació, quant a l’import o la quantitat d’exemplars a imprimir.

Curiositats

 

Tothom, quan sent parlar de segells mentalment fa una associació d’una forma quadrada o rectangular amb una vora dentada. Doncs bé, no n-e-c-e-s-s-à-r-i-a-m-e-n-t sempre és així, ja que com a honrades excepcions s’han emès les originals emissions següents ( la relació no està tancada ):

1. Fulla bloc de Swarovski Cristal – Austria. Dos segells que representen un diamant i un cigne tallat amb sis incrustacions de cristall d’Swarovski cadascú.
    
2. Un segell brodat – Itàlia. Sí! sí! ho he escrit bé. El segell és de roba i la imatge està brodada; no té dents.
    
3. Un segell de vellut – Finlàndia. Aquest sí que té dents.
    
4. Sèrie de quatre segells tridimensionals ( 45c, 90c, 1.50$, 2.00$ )- Nova Zelanda. Segons el grau d’inclinació de la nostra visió presenta diverses escenes d’un mateix moviment donant sensació de movilitat.
    
5. Un segell que representa una presa de xocolata suïssa … amb aroma de xocolata… Evidentment, és de Suïssa.
    
6. Un segell de fusta, el dibuix del qual representa les anelles d’un arbre tallat … també és de Suïssa. Aquest segell no té dents.
    
7. Bloc de quatre segells de Brasil, el paper del qual ha estat fet amb fusta cremada. Fan olor de fusta cremada. Intenta conscienciar sobre la crema del bosc tropical en les seves imatges ,i a més, està fet amb la fusta conseqüència d’aquest fatídic esdeveniment. Aquest bloc de segells va rebre el Premio Asiago de Arte Filatélica, en la categoria de Protecció Ambiental, de l’Acadèmia Olímpica de Vicenza, a la ciutat d’Asiago, Itàlia, el 16 de juliol de 2000.
    
8. Un segell de Jersey, de 22 kirats d’or. El segell té un valor facial de 10 lliures i mostra l’escut heràldic de l’illa amb un recobriment de pa d’or de 22 quirats. Si bé aquesta tècnica ja havia estat emprada per les administracions postals d’alguns països asiàtics, mai s’havia emprat abans a Europa.
    
9. Un segell de la fulla bloc dedicada a la meteorologia de Gran Bretanya, de 27 penics, ha estat imprés parcialment amb una tinta termocròmica que canvia de color pels efectes de la calor. És a dir, és termosensible; així els obscurs núvols que apareixen es poden convertir en un brillant cel blau si es frega el segell amb el dit.
    
10. Un segell de França, “Métallurgie 1900-2000″, mitjançant un procés de platejat al calor, mitjançant traços de 0,3 mm de gruix. El resultat és que el segell sembla tenir llum pròpia, es produeixen reflexos en moure’l d’un costat a l’altre.
     
11. Un segell de plata de Holanda.
     
12. Un segell de la sèrie de sis segells de Gran Bretanya, és hologràfic.
13.  Per a més curiositats aneu a l’enllaç següent:  segells inusuals