Del pèl que, en l’home adult, creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior, en diem barba.
Dependent del color del pèl de la barba, podem dir que una persona és :
Barbablanc-a o barbaflorit-da (si té la barba blanca); barbagrís-sa (si té la barba grisa); barbanegre-a (si té la barba negra); barba-roig-roja (si té la barba roja) i barba-ros-rossa (si té la barba rossa).
Dependent de les característiques del pèl de la barba, podem dir que una persona és :
barbafort-a (si té el pèl de la barba aspre i fort) o barba-reveixí- reveixina (si té enreveixinat el pèl de la barba, és a dir, floc de cabells o de pèls que creix en direcció contrària a la normal)
Dependent de les característiques de la barba, podem dir que una persona és :
Barbaclar-a (si té la barba clara o poc poblada); barbaclòs-osa (si té la barba completa i espessa); barbaespès-essa ( si té la barba espessa); barba-serrat-serrada (si té la barba molt espessa); barbamec-a ( si no té pèl a la cara, s’aplica especialment a l’home adult); barbapunyent ( si comença a posar barba) i barbar ( començar a sotir la barba a algú).
Altres adjectius relacionats amb la barba, són:
barballera
(en l’home, la pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant)
barbat-ada (que té barba o barbes/ Fet, madur, s’aplica als homes.
Pels pèls els coneixem. Són barbuts. Al llarg de la història i de les diferents cultures la barba ha tingut una significació especial (sabiduria, estatus social, etc), fins a l’extrem que en algunes religions els homes han de portar la barba completa.
A la mitologia i a les religions (cristianisme, hinduisme, islam, judaisme -rastafaris-) té un paper rellevant. Els exèrcits en regulen el seu ús ( depenent del període històric o l’unitat militar)…
El que és clar és que no deixa a cap persona indiferent, tant a qui la porta com a aquells que es relacionen amb qui la du.
Personalment em fascinen, em captiven irresistiblement … i és clar, en duc. Crec que és part de l’afegitó ornamental i personal que hom vol projectar. Una imatge singular. Un tret diferent i diferenciador de la massa que s’afaita, que ens individualitza i ens personalitza alhora. Llàstima que la majoria de dones no comparteixen aquests postulats.
Sens dubte, actualment, una moda en declivi… si més no, a Europa.
Alguns prohoms han estat:
Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.
Esculapi: En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός = Asklepios, els romans l’anomenaven Esculapi, en llatí Aesculapius) era el déu de la medicina. Fill d’Apol·lo i de Coronis.
Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 1809 – Washington DC, 1865) fou el 16è president dels Estats Units d’Amèrica durant el període 1861-1865 i el primer a ser-ne del Partit Republicà dels Estats Units. Lincoln es va oposar fermament a l’expansió de l’esclavitud als territoris nord-americans, cosa que provocà la Guerra Civil des Estats Units.
Ernesto Guevara, més conegut com Che Guevara, o simplement conegut com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928 – La Higuera, Bolívia, 9 d’octubre de 1967), fou un polític, guerriller, escriptor i metge argentí.
Fou un dels líders de la Revolució Cubana.
Eduardo Acevedo Maturana (Montevideo, 1815 — ibídem, 1863) fou un jurista i polític uruguaià pertanyent al Partit Nacional.
John Stuart McDouall (7 de setembre de 1815 – 5 de juny de 1866) va ser el més famós i reeixit de tots els expedicionaris que van explorar l’interior del continent Australià. Stuart va liderar la segona expedició que va creuar Austràlia des del sud fins al nord.
Postmarkoj 