L’aneguet lleig … i altres aberracions

 

De vegades la tècnica i els follets intervenen en el procés creatiu i es produeixen mutuacions, especimens nous. La uniformitat es trenca, la igualtat desapareix, la harmonia és absenta, la creació s’autocrea a similitud de l’au fènix. És a dir: una errada d’impressió. Pel motiu que sigui: canvi de colors, augment o aminorament en la seva intensitat; descentrament, errada en la seva impressió tipogràfica, etc. Aquest afer, involuntari, imponderable, es converteix en l’estigma diferenciador i inusual, per la qual cosa, adquireix personalitat pròpia … sempre i quan, la censura normativa no l’elimni. Salvat aquell escull, es produeix el naixement d’un nou element, igual però diferent als anteriors segells. Són les anomenades errades, les quals pel seu tarannà adquireixen valor propi, es cotitzen més, són més cars perquè n’hi ha menys.

D’altres vegades, aquesta singularitat està buscada …i és clar, és original. Hi ha un procés creatiu darrere. Tot seguit relaciono alguns segells, la forma dels quals, és diferent, a la immensa majoria:

• segells triangulars: d’Espanya.
• segells romboidals: de Veneçuela.
• segell amb forma de cor: de 3 francs, de França.
• segell amb la forma de la imatge que representa: sèrie de 4 segells de Gibraltar amb la forma del penyal.
• segells amb bandeleta: d’Israel.
• segells amb forma de tangram: full bloc de Finlàndia.
• segells personalitzats: permeten afegir-hi a la bandeleta una imatge per nosaltres escollida, p.e: Austràlia.

* Els exemples aquí relacionats no són únics; són casos dels quals tinc coneixement. L’evolució i innovació dels correus fa impossible el seu detall exhaustiu, per la qual cosa la llista és oberta.

Pseudoveritats

No sempre la realitat es correspon amb la idea que tenim d’ella. Exemples:

AFIRMACIÓ 1:   Cada país emet un segell pel seu correu.

RESPOSTA. No sempre. Hi ha països que incompleixen aquesta regla, com per exemple, Andorra. Andorra emet segells per dues administracions postals, és bipostal; així tenim segells d’Andorra pel correu espanyol i pel correu francés. Gibraltar, emet segells diferents, amb denominació pròpia, dels de Gran Bretanya. Hi ha illes dependents d’altres països la denominació de les quals hi figura també; p.e: Madeira.

AFIRMACIÓ 2:   La finalitat del segell és el seu ús postal. 

RESPOSTA. Fonamentalment sí, però Belize, té soberania sobre uns illots deshabitats, anomenats Cayos de Belize. Aquesta és la denominació impressa en el segells, la utilitat no és altra que, exclusivament, el col·leccionisme.

AFIRMACIÓ 3:   Els països emeten segells sobre els territoris sobre els quals tenen sobirania.

RESPOSTA. Si bé això és cert, no s’acompleix en el cas de l’Antartida, ja que Austràlia, emet segells la denominació dels quals és AUSTRALIAN ANTARTIC TERRITORY; França, emet com TERRES AUSTRALES ANTARCTIQUES FRANÇAISES; Gran Bretanya, emet com BRITISH ANTARCTIC TERRITORY, i Nova Zelanda, emet com ROSS DEPENDENCY.

AFIRMACIÓ 4 : Només hi ha una entitat emissora a cada país.

RESPOSTA. Novament, hi ha excepcions a la regla. Sudàfrica, a més a més, d’emetre segells com a RSA ( República Sudafricana ), permet que uns territoris dins seu amb certa autonomia, anomenats, “bantustans” emetin segells; són els casos de: BOPHUTHATSWANA, CISKEI, TRANSKEI, i VENDA.
Un altre cas és Malàisia, on cadascun dels sultanats que el componen, tenen la potestat anual i de forma rotatòria d’emetre segells; aquests són Johor, Kedah, Kelantan, Negeri Sembilan, Pahang, Perak, Perlis, Selangor y Terengganu.

Un altre cas, els EAU, és a dir, els Emirats Àrabs Units, on cada emirat (Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Sharjah y Umm al Quaiwain) també emet segells amb denominació independent dels EAU.

AFIRMACIÓ 5 : La validesa postal d’un segell abasta només un territori.

RESPOSTA. Normalment, sí; però, de vegades, el seu abast és més ampli, com p.e: la POLINESIA FRANCESA, BIOT ( BRITISH INDIAN OCEAN TERRITORY), les ANTILLES HOLANDESES.

AFIRMACIÓ 6: Només les entitats nacionals emeten segells.

RESPOSTA. No, també emeten les entitas supranacionals, com p.e: la ONU. Qualsevol de les seves tres seus, Ginebra, Nova Yok i Viena, emet segells. Així també, la SMOM ( Sobirana Ordre Militar de Malta ).

AFIRMACIÓ 7: Només les entitats nacionals reconegudes emeten segells.

RESPOSTA. Ans el contrari. Fins i tot, abans de ser reconegudes, p.e: Abjàsia ( territori que reclama la independència de Georgia ), Nagorno Karabakh ( territori que reclama la independència de Azerbijan ), Palestina ( l’afer, malauradament, és ben conegut ).

AFIRMACIÓ 8: Les illes estan subrepresentades.

RESPOSTA. Amb la denominació d’illa apareixen, entre d’altres: Isle of Man, Archipel des Comores, Nederlandse Antillen, Cayes of Belize, Falkland Islands, Cocos (Kelling) Islands, Aitutaki COOK ISLANDS, Penrhyn NORTHERN COOK ISLANDS, Christmas Island, Marshall Islands, Norfolk Island, Gilbert & Ellice Islands, Isla de Pascua TERRITORIO INSULAR CHILENO, Pitcairn Islands, Salomon Islands, Tokelau Islands.

Sense especificar que són illes, entre d’altres cal assenyalar, els següents indrets: Åland, Jersey, Guernsey, Alderney, Açores PORTUGAL, Forøyar, Grønland, Malta, Madeira PORTUGAL, Ascension, Cabo Verde, Reunion, St. Helena, Tristan da Cunha, Mayotte, Aruba, Bahamas, Timor Leste.
AFIRMACIÓ 9: Tots els segells, més o menys, tenen la mateixa forma.

RESPOSTA. En efecte la forma més abundant és la rectangular o la quadrada, mes hi ha innovacions quant a la seva forma, com he explicat anteriorment a l’apartat “Curiositats” ; així, també tenim de forma triangular, de rombe, de cor, de penyal, etc.

AFIRMACIÓ 10: Tots els segells estan fets de paper.

RESPOSTA. En la immensa majoria dels segells el material que fa de suport és, efectivament, el paper. No obstant, hi ha exemplars el suport dels quals és l’argent, la fusta o roba. Veure l’apartat: “Curiositats“.

AFIRMACIÓ 11: Tots els segells tenen dents, és a dir, estan dentats.

RESPOSTA. Majoritariament, així és. No obstant, hi ha alguns segells els quals no tenen dents en cap dels seus costats; d’altres en tenen només en dos costats, els altres dos són llisos. Aquest tret diferenciador, pot donar lloc al fet que dos segells la imatge, el color i el preu dels quals siguin iguals, però tenen la consideració de segells diferents atenent a les diferencies quant al dentat de cadascun d’ells.
AFIRMACIÓ 12: Tots els segells tenen al seu revers paper engomat.

RESPOSTA. D’aleshores ençà era així. Actualment han aparegut els segells autoadhesius, a més a més, dels tradicionals amb paper engomat.

AFIRMACIÓ 13: No hi ha segells de tots els valors facials.

RESPOSTA. Abans només hi havia segells d’alguns valors relacionats directament amb les tarifes postals vigents. Actualment la impressió dels segells autoadhesius facilita aquesta possibilitat sense cap limitació, quant a l’import o la quantitat d’exemplars a imprimir.

Curiositats

 

Tothom, quan sent parlar de segells mentalment fa una associació d’una forma quadrada o rectangular amb una vora dentada. Doncs bé, no n-e-c-e-s-s-à-r-i-a-m-e-n-t sempre és així, ja que com a honrades excepcions s’han emès les originals emissions següents ( la relació no està tancada ):

1. Fulla bloc de Swarovski Cristal – Austria. Dos segells que representen un diamant i un cigne tallat amb sis incrustacions de cristall d’Swarovski cadascú.
    
2. Un segell brodat – Itàlia. Sí! sí! ho he escrit bé. El segell és de roba i la imatge està brodada; no té dents.
    
3. Un segell de vellut – Finlàndia. Aquest sí que té dents.
    
4. Sèrie de quatre segells tridimensionals ( 45c, 90c, 1.50$, 2.00$ )- Nova Zelanda. Segons el grau d’inclinació de la nostra visió presenta diverses escenes d’un mateix moviment donant sensació de movilitat.
    
5. Un segell que representa una presa de xocolata suïssa … amb aroma de xocolata… Evidentment, és de Suïssa.
    
6. Un segell de fusta, el dibuix del qual representa les anelles d’un arbre tallat … també és de Suïssa. Aquest segell no té dents.
    
7. Bloc de quatre segells de Brasil, el paper del qual ha estat fet amb fusta cremada. Fan olor de fusta cremada. Intenta conscienciar sobre la crema del bosc tropical en les seves imatges ,i a més, està fet amb la fusta conseqüència d’aquest fatídic esdeveniment. Aquest bloc de segells va rebre el Premio Asiago de Arte Filatélica, en la categoria de Protecció Ambiental, de l’Acadèmia Olímpica de Vicenza, a la ciutat d’Asiago, Itàlia, el 16 de juliol de 2000.
    
8. Un segell de Jersey, de 22 kirats d’or. El segell té un valor facial de 10 lliures i mostra l’escut heràldic de l’illa amb un recobriment de pa d’or de 22 quirats. Si bé aquesta tècnica ja havia estat emprada per les administracions postals d’alguns països asiàtics, mai s’havia emprat abans a Europa.
    
9. Un segell de la fulla bloc dedicada a la meteorologia de Gran Bretanya, de 27 penics, ha estat imprés parcialment amb una tinta termocròmica que canvia de color pels efectes de la calor. És a dir, és termosensible; així els obscurs núvols que apareixen es poden convertir en un brillant cel blau si es frega el segell amb el dit.
    
10. Un segell de França, “Métallurgie 1900-2000″, mitjançant un procés de platejat al calor, mitjançant traços de 0,3 mm de gruix. El resultat és que el segell sembla tenir llum pròpia, es produeixen reflexos en moure’l d’un costat a l’altre.
     
11. Un segell de plata de Holanda.
     
12. Un segell de la sèrie de sis segells de Gran Bretanya, és hologràfic.
13.  Per a més curiositats aneu a l’enllaç següent:  segells inusuals

" Paperets de colors"

Axí els defineix la meva dona, i en veritat i en essència són això: “paperets de colors”… i més.

Més, perquè són una petita obra d’art, minúscula i gran alhora.
Més, perquè són singulars ( tret d’excepcions en què tan sols canvia el seu color, dentat o preu ).
Més, perquè a banda de la seva curta vida postal, per contra tenen una llarga vida en col·leccionar-los.
Més, perquè sempre se’n fan de nous, i el seu nombre creix per tot els països.
Més, perquè no deixen a cap persona indeferent, de vegades amb la seva forma, altres amb el seu missatge, altres amb la seva imatge… i menys vegades però també, pels preus a que es cotitzen.
Més, perquè hi ha professionals de la gravació darrere de molts d’ells que reben un reconeixement merescut.
Més, perquè impulsen el moviment associacionista (fòrums, clubs, associacions, penyes, etc), l’econòmic i comercial i editorial.
Més, perquè aporten cultura.
Més, perquè a banda del seu valor facial, o fins i tot de mercat (subhasta) poden arribar a tenir un valor sentimental.
Més, perquè no és matèria vana o futil, ans el contrari quan els governs; tots els governs, regulen, institucionalitzen i controlen aquest objecte.
Més, perquè és un objecte de preuat valor quan n’hi poc exemplars o aquests són únics. Això explica l’èmfasi dels falsificadors per emular-los, vendre’ls i aconseguir guanys substanciosos.
Més, perquè el pas del temps no els afecta, o més bé, sí, però en positiu; es revaloritzen de ben segur i sempre, sempre, a l’alça.
Més, perquè ofereixen diferents i variades possibilitats de col·leccionar-los: per països, per anys, per temàtica, etc.
I més, que de ben segur vosaltres completant la llista prodríeu afegir-hi.

Mea culpa

Que aixequi la mà la persona que en la seva vida ( qualsevol etapa ), especialment, de petit/a no ha coleccionat res i no ha gaudit en l’intent de fer-ho o fent-ho.

Crec sincerament que la respota és … cap ni una. Qui no ha coleccionat cromos de petit/a? Qui no ha acaparat bales ? En l’ésser humà hi ha alguna cosa que ens impeleix a acumular d’allò que ens agrada o que per a nosaltres té un valor; per la qual cosa ens valorem i agraïm a qui ens ho valora. És una actitud que frega quasi l’egoisme, però amb un matís prou diferenciador i significatiu: compartim, cosa que la persona egoista fa en atenció única a l’interès propi i àdhuc en dany d’altri. Però nosaltres els col·leccionistes necessitem dels altres tant com del mirall de la persona que s’hi reflecteix.

En resum coleccionem per nosaltres, però també en funció i pels altres.

Aquesta desquisició m’ha fet pensar, evidentment, que com diu la dita “tants caps tants barrets”. A banda de les clàssiques col·leccions arxisabudes de: filatèlia, numismàtica, plaques de cava, calendaris de butxaca… també tinc coneixement, nogensmenys, d’altra tipus de col·leccions força inusuals com:

1. col·lecció de gomes d’esborrar
2. col·lecció de culleretes de café ( souvenir o no)
3. col·lecció d’embolcalls de fulles d’afaitar
4. col·lecció de llavors
5. filolumínia o luminofília (col·leccionar caixes de llumins)
6. glucobalantiofília  (col·leccionar sobres de sucre)
7. conquiliofilia (col·leccionar closques de mol·luscs)
8. cartofilia (col·leccionisme de postals: targetes màximes, targetes il·lustrades i enteropostals).

M’agradaria saber el leiv motiv, és a dir, què col·leccioneu, i a ser possible, la motivació si és que en sou conscients.

La meva adreça electrònica és: jrealb@gmail.com. Espero les vostres aportacions!

Vet aquí si el col·lectiu de col·leccionistes som prou reconeguts arreu que fins i tot ens dediquen segells, com és el cas d’Espanya a l’any 2014:

L’afició per reunir i organitzar objectes d’una mateixa classe, des dels més senzills als més artístics i valuosos, és el principal fi del Col·leccionisme ; tema al qual es dedica aquest carnet compost per vuit segells autoadhesius.

Ja des de temps molt remots va sorgir el col·leccionisme per les belles arts i es diu que als col·leccionistes es deu el que hagin arribat fins a nosaltres objectes que d’una altra forma haguessin desaparegut pel vandalisme i la ignorància. Amb el seu interès per conservar les coses van protegir, encara sense saber-ho, l’art, la història i la ciència.

El col·leccionisme abasta tot tipus d’objectes i materials: nines, fòssils, llibres, còmics, per citar alguns, i cada dia són més les rotllanes i punts de trobada que s’estableixen per a la compra, venda o intercanvi de peces.

Aquesta sèrie s’il·lustra amb motius al·lusius a alguns dels temes més coneguts. Els Butlletes de loteria es van emetre per primera vegada en 1812 i la seva grandària i format era variable. S’imprimien per una sola cara, incloïen la signatura del director de la Loteria i l’escut real, vorejat tot això per una orla. Les Targetes postals van sorgir a Àustria en 1869. Portaven el segell de franqueig gravat i no eren il·lustrades (sencer postals). A Espanya van començar a circular oficialment l’1 de desembre de 1873. La primera empresa que va fabricar targetes il·lustrades a Espanya va ser Hauser i Menet.

Un altre dels objectes de col·leccionisme que compta amb seguidors des de la infància són els Cromos . Solen ser adhesius que s’enganxen en àlbums temàtics i porten imatges relacionades amb la matèria d’interès: naturalesa, esports, pel lícules … Els col·leccionistes de Minerals busquen peces que per la seva cristal·lització o tallat converteix al mineral en una cosa singular. Els apassionats dels Rellotges busquen en aquests marques, noms de prestigiosos fabricants o decoració de les esferes, tant en rellotges senzills com en ostentosos pelucos de polsera o butxaca. Els Soldadets de plom recreen les figures dels exèrcits amb tota mena de detalls a color, així com les armes i uniformes dels exèrcits. La Numismàtica es relaciona amb l’estudi de les monedes i medalles. Ve a ser un auxiliar de la història per les dades que proporciona, tant pels seus caràcters documentals com artístics. El col·leccionisme de segells o Filatèlia va sorgir des de l’aparició del primer segell a Anglaterra, en 1840. Se sap que la família reial britànica va iniciar la seva col·lecció en 1856, que els Tsars de Rússia, Alfons XIII i el president dels EUA, Franklin Roosevelt, van ser col·leccionistes de segells.  

• Data d’emissió: 2014.02.03
• Procediment d’impressió: Offest
• Paper: autoadhesiu
• Mida del segell: 35 x 24.5 mm
• Valor postal dels segells: .01 €, .02 €, .05 €, 10 €, 25 €, 50 €, 1 €, 1 €
• Tirada: 300.000

Filo o mania?

És a dir, amor, estimació, tendència a, … o, disfunció que frega quasi la malaltia. Crec que entre aquest dos termes ens debatem/ es debaten per a qualificar-nos. Col·leccionar però, també és: agrupar, collir, col ·lectar, compilar, recollir, etc, etc… Tothom que a més de fer aquestes accions i d’altres disfruta amb el pensament, empra temps i diners, i assigna un lloc per ubicar el recull de la seva selecció/collita està “malalt” d’haver, tenir, posseir.En aquest sentit el verb heure, té el significat d’esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar.

 

És clar que segons el grau d’implicació ( a tots els nivells ) hom pot preguntar-se si havem o tenim una col·lecció o, la col·lecció es posseïdora de la persona que la col·lecciona. No és pas el meu cas, però sí que en gaudeixo del hobby, millor dit, de l’afecció de col·leccionar; és per això que, no només tinc una col·lecció sinó vàries. 

1. De petit vaig començar a col·leccionar segells de correus ( sí, home! quan encara es feien totes les comunicacions amb suport paper i s’enviaven en un sobre, el qual te’l portava el carter – llavors no hi treballaven les dones al Servei de Correus ). El meu pare era carter, i fins i tot jo, en certs períodes de la meva vida laboral també hi vaig treballar com a auxiliar de classificación y reparto, és a dir, carter. Aquest fet va augmentar el meu philos, amor als segells. A l’adolescència vaig ampliar els horitzons i límits, i llavors col·leccionava a nivell mundial. A l’edat adulta he filat prim, amb l’ajuda d’una revista especialitzada de filatélia, i he aconseguit segells d’indrets inversemblats.
2. De retruc i relacionat amb l’anterior també recollia postals de correus, les quals han esdevingut mi segona col·lecció.
3. En sortir i viatjar a l’estranger, he acabat sent numismàtic, sí! també col·lecciono bitllets i monedes a nivell mundial.
4. De petit havia recollit calendaris de butxaca, … ara cerco calendaris de butxaca antics, preferentment, i els col·lecciono de tot el món; és la calendofilia.
   
5. Recullo, més que col·lecciono bitllets de loteria; és el que es coneix com a loterofilia.

Heus ací la meva sort o dissort, segons es miri.